Nova promoció - Nou bloc!!!

Iniciem una nova aventura en un nou bloc:

http://cafemnilladerodes2016-2017.blogspot.com.es/

Matrícula curs 2016-2017

Període de matriculació: del 5 al 12 de juliol del 2016.

Reunió informativa nous alumnes CAFEMN 2016-2017

Data: 14 de juliol 2016.

Lloc: Institut Illa de Rodes.

Hora: 19h.

Examens extraordinaris

CALENDARI EXAMENS EXTRAORDINARIS

V RAID INTERCICLES JOVIAT MANRESA

El passat dijous i divendres es va disputar el Raid Intercicles al Joviat Manresa. Un total de 8 equips de dos alumnes de l'Institut Illa de Rodes van participar en el raid entre uns 8 instituts amb més de 160 participants. Els raiders van disputar diferentes disiciplines: btt-o, orientació a peu, ràpel, hípica, boulder, km vertical, tir amb arc i el desmadre race.

Una gran experiència que culmina un gran any formatiu! Felicitats a totes/s!!

FOTOS

CLASSIFICACIONS

Crèdit de síntesi produccions presenta:

CS 2016

DIA1

Primer dia. Són les 7:45 i tots estem a la porta de l'institut carregats amb bosses i la bici al costat. Els de logística comencen a organitzar les bosses. Un cop tenim totes les bosses ben ordenades anem a escalfar al circuit. Els professors ens fan fer una rotllana, es pot notar els nervis a flor de pell, ens expliquen que farem aquell dia. Abans d'arrencar sona la frase: Benvinguts al crèdit de síntesi; això em fa posar més nerviosa i emocionada, és l'ultima sortida que fem junts com a classe. Arrenquem amb les primeres pedalades i els primers metres fins a arribar a l'hípica on ensillem els cavalls. Un cop acabat els del primer grup de monta es posa el casc i comença la seva última sortida d'hípica, els altres arranquem amb BTT i ens trobem a Marzà, on es fa el primer canvi. Tornem a sortir sota el sol de l'Empordà fins a arribar a sota el pont de la carretera, al costat del riu on s'origina el tercer i últim canvi. Ens trobem tots a un camp al costat de Pont de Molins, on dinem al costat dels cavalls i mantenint conversacions sobre les anècdotes viscudes fins aquell moment. Comencem els guiatges que ens condueixen de Pont de Molins fins a Mare de Déu de la Salut passant per la meravellosa població de les Escaules amb bici. En una de les últimes pujades es va poder començar a veure el valor de l'empatia i motivació, ja que moltes persones ''fortes'' ajudaven a les persones que els hi costava. Un cop arribats a la zona de dormir, els professors ens fan una valoració de com ha anat el dia. Seguidament es reparteix el berenar, es munten tendes i la gent es canvia de roba perquè comença a fer fred. Sense adonar-nos compte ja és hora de sopar i gràcies a l'ajuda de tots podem gaudir d'un sopar ben bo. A les 11 tothom va a la seva tenda amb ganes de veure que els espera l'endemà. 

Text: Júlia Honrado.

DIA 2


Estem a dimarts, un dels dies més complexes ja que feiem casi tota la varietat d' activitats. Ens llevem i es l' hora de començar a recollir totes les coses per començar a esmorzar, un esmorzar una miqueta mal organitzat pero es va menjar be. Despres d' esmorzar, vam començar la primera ruta del dia a peu que sortia de la zona del campament i acabava a un tram del riu muga passant per castell de Santa Magdalena. Al arribar al riu Muga ens haviem de preparar el màxim ràpid possible per començar a anar amb kayac ja que aquell dia hi havia molt poca aigua. Personalment crec que els de SK KAYAK haurien d' haver anat a revisar la ruta el dia anterior ja que no hauriem tingut els problemes que vam tenir. Després de tot el tram que vam haver de fer amb el kayak a la mà vam entrar en el panta de Darnius el qual el vam haber d' atravessar sencer fent una parada entremig per canviar de kayac. Quan vam arribar a terra firme vam haver de preparar-nos per agafar les bicis i començar una de les rutes mes dificils fisicament personalment. Tot aquest tram que ens venia per davant era tot de pujada i la veritat es que el ritme que portavem era molt bo. Em va agradar molt el mètode que va utilitzar en Ruben per tal de que pujem mes facilment, consistia en pujar amb grups ja que aixi ens ajudariem els uns els altres per arribar bè i no pensar en tot lo que era aquella pujada. Finalment vam arribar a dalt, lloc on sopariem, i dormiriem.

Text: Narcís Bahí.

DIA 3

Dimecres dia 20/04/16 i tercer dia de crèdit de síntesis.  Ens despertem a les 7:00 del matí en el Refugi de les Salines. Avui ens toca anar fins a Capmany al mas d’ en Ruben. Comencem a plegar las tendes, preparar la roba de bicicleta i fent un bon esmorzar per agafar molta energia.

Comencerem un matí intens, amb dos guiatges a peu i on ens separem per grups. Un es el grup d´ en Gorka, Xaví Baz i Jeroni que guiant del refugi de les Salinas fins al Pic de les Salinas i tornant al lloc de sortida. L’ altre grup que és l’ Alex Garcia, Nasim i Eric Esparch pugen al Roc d’ en Fraussa i  el coll del Moixer i tornen al refugi.

Al nostre grup vam anar fins al pic de les Salinas, comencem pujant per corriols,  passem per dins de boscos on tot era una catifa de fulles, tenies que anar molt en compte per que relliscava molt. Vàrem fer una parada a un lloc que veies tota la serralada de l’Albera, era espectacular. Continuem pujant pel corriol, on ja veiem el Cim de les Salinas. Aquí vam fer una petita parada, on en Gorka ens va fer una explicació interessant de les Salinas.

Vam baixar directament cap al Refugi de les Salinas i agafem les bicis. Començaven a guiar el grup d’ en Marc Font,  Narcís, Kike i Arnau Bach fins a Santa Eugenia. Fem una parada al monument d’en Companys situat a la Vajol al costat de França i allà fem un berenar de galetes i sucs. Podíem triar si baixar per pista o per corriol, al nostre grup vam baixar per el corriol, on estava tot ple d’ esbarzer i ens vam esgarrinxar una mica les cames. El corriol estava molt brut de bardisses però ens ho vàrem passar molt bé. Ens tornàvem a trobar al final del corriol que és al Mas Llinars, on en Perpi va tornar a punxar per segona vegada.  Seguim la pista fins a Santa Eugènia va guiar l’ altre grup fins al Mas d’ en Ruben , que eren en Jordi Pérez, Jordi Perpinyà, Dani Martínez i Victor Yuste. La pujada de Canadal era infernal, on les cames feien figa, però després hi havia una baixada que ens recuperàvem.  El següent  corriol que ens trobem era més xungu i tenies que estar molt atent de no caure , era molt pedregós i havia moltes corbes,  però era molt més divertit. Va haver-hi un petit accident, on en Mikeas és va menjar el terra, però res, una mica de pelades. Els guies ens varen preparar un joc molt guay, al premi era una bossa de xuxes.  Consistia en als dos grups de classe elegir quatre companys on l’ altre grup de classe eliminava un. Tenia que córrer un corriol i després sumar als temps dels tres companys de cada classe i vam guanyar la nostra classe. Però al final va ser el premi per tots, xuxes. Molt i molt bones.

Des de allà  vam anar directament cap al Mas d’en Ruben, muntem les tendes i ens canviem de roba.  Nosaltres els de logística Fate, jo, Peter i Cristian vam començar a fer el sopar, tot va quedar riquíssim, vàrem fer arròs, botifarra, amanida i de postres una bona natilla, tothom va quedar tip com un rènec. Una mica de gresca i a dormir.

Text i fotos: Júlia Blanch.

DIA 4

Després d’una nit passada per aigua i amb una previsió de pluges hem hagut de caviar l’organització del dia. El pla original era anar de Capmany fins al Coll de Banyuls en BTT, un cop al coll de Banyuls, vestir-nos per caminar i anar caminant des del Coll de Banyuls fins al Camping de Colera. Degut al mal temps, vam anar des de Capmany fins a Espolla,passant per Sant Climent de Sacebes on varem aprofitar per fer els entrepans. Un cop a Espolla, vam agafar una pista de pujada fins Mas Patiràs i des d’allà vam baixar fins a la carretera de Colera per anar directament fins Camping. Semblava que ens esperava un camí molt complicat ja que el temps no acompanyava, però varem aconseguir fer una pinya entre tots i posar-li bona cara al mal temps. Cap a les 2:30 del migdia vam arribar i ens varem anar de caps cap a les dutxes d’aigua calenta, s’ha de dir que només arribar al camping el sol va sorgir de darrere de tots els núvols. A la nit vam gaudir d’un bon sopar (Cus cus fred i pollastre.)també d’un monòleg i de diferents improvisacions de rap.

Text: Àlex Garcia.

DIA 5

Ja portàvem tota la setmana com a nòmades esportistes. De Roses a Terrades, fins a les Salines i Capmany. Ens tocava fer l’últim tram, un tram mentalment molt dur. Portàvem un considerable cansament acumulat i el cos, físicament en recessió pels esforços realitzats.

Comencem el dia, ens despertem i alguns companys tenen la mala fortuna de tenir la roba molla. Preparem les bosses i partim, alguns cap al port i altres cap al GR-92 dirigint-se a Llançà. Els que anàvem al port, junts amb en Cassorran, passàvem pel costat d'un desguàs fins arribar on eren els Raqueros, concretament Raqueros i Sprinter (amb les veles més grans i un casc més hidrodinàmic). Ens vam presentar amb el monitor i vam fer un petit repàs sobre vents, rumbs i parts del vaixell. Hi havia poc vent, es notava la calma al cos, a la pell, una vegada en aigües obertes. Amb els companys comentàvem historietes sobre sortides que havíem fet durant el curs i la veritat, va ser prou distret amb el poc que hi havia a fer navegant. Fins i tot ens van haver de remolcar per a arribar a Llançà. Arribem a Llançà i anem on són les bicis. Fem entrepans i mengem, ens canviem i comencem a pensar en Roses. Encara que parem a menjar a Port de la Selva. És l'última part del crèdit, del curs, tot en bicicleta. Passem per una font a reomplir bidons i ens enfilem per una carretera transitada que ens durà al bonic camí de ronda cap a Port de la Selva. Preciós, les vistes, les cales amagades... El mar en definitiva, sempre m'ha agradat. Arribem on ens reunim a menjar l'àpat que podríem etiquetar com a dinar. Ara el que ve és pujada, noranta per cent pujada fins al Pla d'en Caussa. No es va fer molt pesada, però començava a notar emocions en els rostres dels companys. La gent se n'adonava que això s'acabava, però a l'arribar al Pla d'en Caussa, una mica més endavant, vam fer una parada, la cloenda. Amb vistes a la Badia de Roses i l'Empordà. On la gent es va emocionar de debò, pensar que faríem l'última baixada del Puig Alt junts. També mirar a la plana i veure tot el que havíem recorregut durant el curs.

Tot s'acaba, per desgràcia. Podria fer una metàfora dient que aquest curs ha sigut com una pel·lícula, per a alguns la millor pel·lícula que hagin vist mai, i estàs tant capficat en ella, que el final t'agafa per sorpresa, i quan s'acaba tens ganes de més. Ens trobem davant aquest gran abisme. Baixem a l'institut i els professors diuen les seves quatre paraules i acabem la jornada.

I ara, jo penso en tot el que he passat en aquesta vida, el que era i el que sóc ara. La transformació. I veig també, tot el que m'envolta a nivell social, sempre intentant canviar de perspectiva, veure les coses d'un altra manera per a entendre-les millor. El CAFEMN ha creat moltes amistats, i com a punt clau en aquestes, al acabar el curs estic segur de que molta gent es queda "surant en l'espai", a l'espera d'una nova aventura. Per això jo crec que hem de mirar avant.

Sempre avant.

Text: Alex Guia

FOTOS

Crèdit de síntesi preparat; dilluns marxem!!

Coll de Banyuls a Càmping de Sant Miquel from Fatekhalaj

Aquí teniu un dels guiatges que farem!!!

Un altra guiatge!!


Logística!

6 MESOS i 20 DIES

18 de setembre de 2015, un dia molt assolellat, vent tèrmic, alguns pot ser heu oblidat aquell dia, però per mi va ser l’inici d’estar amb vosaltres, de passar 6 mesos i 20 dies aquí al vostre costat, d’aprendre a ser jo, de gaudir dels petits moments, aquells moments que no repetiran mai més perquè el seu moment s’ha acabat i era allà, en un punt i una hora precisa amb una gent genial.

Ara que estem als últims passos d’aquest curs i pensem que tot acaba aquí, a dins meu comença una revolució que no la puc expressar amb paraules.

Trobaré a faltar a tots aquells moments que vam passar junts i em costa creure que no ens veurem cada dia a les 8 del matí a la porta de l’institut. Però estic segura que algun dia us tornaré a veure vos gaudint de cada segon de la vostra vida.

Aquests 6 mesos i 20 dies han passat com un tancar i obrir els ulls. No puc creure que queden tan poc fins el final. No he pogut ser la millor amiga per vosaltres i us demano que em perdoneu. He canviat moltíssim, com molts de vosaltres, durant aquests mesos però jo he fet tard. Ara no sóc la mateixa persona que va venir el 18 de setembre a fer Caiac amb vosaltres. Aquí he aprés molt, fora dels estudis, a ser persona.

Dono les gràcies a tots vosaltres per ensenyar-me que la vida és passar t’ho bé cada segon i cada moment. Espero poder seguir aquest ritme durant tota la vida.

Cuideu-vos i seguiu sent persones impressionants, que el món necessita gent com vosaltres.

7 d’abril de 2016, fa sol però avui toca una mica de tramuntana i sento un nus a la panxa.

Text: Fatemeh Khalaj 

Jornada de portes obertes: 28 d'abril a les 19 hores

Bateig de submarinisme

Submarinisme, una experiència impressionant. Respirar sota l'aigua és un altra món, i encara és més extraordinari si tens a aquests companys amb els que ho he fet, i com no oblidar-me dels tècnis i professors que ho han fet possilble. 

Quan penso en el que hem fet avui, no puc evitar que se m'escapi un petit somriure, i aquest somriure és gràcies a vosaltres. Heu sigut pacients, ens heu ajudat en tot el que necessitàvem, ens heu tractat com si fossim de la família, i al cap i a la fi si que som una família, la família CAFEMN i per tot això us dic: Gràcies. Vosaltres sou els que feu que cada dia que passa el CAFEMN hem vagi enamorant més!

Text: Eric Esparch.

FOTOS

Jornada de portes obertes: dijous 28 d'abril a les 19 hores

A per la pròxima, més i millor!

Com cada any, tinc els nervis a flor de pell, preparant la cursa que per mi és la més important: Copa Catalana Internacional Banyoles. Ja era aquí. el diumenge 13 tant esperat durant molt temps. Portava un mes entrenant i seguint els entrenaments que em manava el meu entrenador. Ja eren les 6:30 del matí quan sonava el despertador. M’aixeco, em poso el maillot, esmorzo, carrego les coses al cotxe i cap a Banyoles... Arribem allà i com cada any amb els millors ciclistes. Els campions del món, d’espanya.. i nosaltres! Eren les 9:00, sentim que criden Scale Bikes que és el nom del meu equip i anem a fer la presentació. Pugem al podi, fem fotos de “postureo” i cap a fer rodillos. Ara sí, per fi les 9:15 hora de la sortida de les noies juniors. Primeres a la graella de sortida i darrera nostre totes les demés fieres. Ja estàvem allà, ja no hi havia marxa endarrera. Sento que diuen que falten 15 segons ,la gent crida, pica les balles, anima...poso en marxa el GPS i...... PIIIIIP!!, sona el xiulet de la sortida. Esprinto com mai, m’aixeco, canvio de pinyó per fer més força.. i en el moment de canviar de pinyó, la cadena de la bici es queda clavada i surto disparada cap endavant. M’aixeco i veig sang en el genoll i en el braç surto de la cursa. La gent em deia que havia de continuar que tenia tres voltes per recuperar, jo dic que no, que no em puc moure, que em fa molt de mal el genoll. De seguida venen els socorristes i metges de la cursa i se m’emporten amb l’ambulància per possible fractura de la ròtula del genoll . A l’hospital, plaques, cures i sort només va fer una gran cop al genoll. Dono les gràcies pel recolzament de les persones que em van ajudar en tot moment i a la meva família. La conclusió: Els nervis et poden fer passar una mala jugada com a mi! A per la pròxima, més i millor! 

Text: Mariona Costa Ribas.

Video 2 dies BTT by Fate

Ruta 2 dies BTT 2016 passada per aigua!!

DIA 1:

Primer dia. Després d’un cap de setmana de repòs i preparació per a la ruta, ja era el dia. A les 7:30 del matí ja començava a haver-hi gent al portal de l’institut, majoritàriament els forasters, ja que havíem de muntar bicicletes. Més tard, a les vuit, ja hi érem tots, el CAFEMN. Per començar, en David, conductor de la furgoneta de suport, carregava les bosses i maletes per a dur-les al campament mentre els professors ens explicaven el que faríem i com ho faríem. De seguit, algun professor ens interromp aquesta mena de “breafing” per a fer-nos veure que les bosses no cabien a la furgoneta. Per tant, havíem de buidar-les una mica. En un rogle que vam formar, tots vam obrir les bosses i el menys necessari ho vam deixar al barracó on normalment hi guardem les bicicletes. A la segona, ja encaixaven totes gràcies al tètris de nivell superior que en David va saber fer.

Acabem d’omplir aigües i ajustar bicis. Ja pugem a les bicis i comencem a escalfar al circuit. Es noten les vibrants emocions que transmet la gent tot just abans de començar el viatge. I els companys del grup A van intimidar-nos amb una “haka”.

Sortim, el principi del recorregut ja el coneixem d’altres rutes, passem la torre de Mornau per un paradisíac caminet i sortim a la carretera de l’hípica. Notem la presència dels Aiguamolls. Seguim i trobem l’església de Pedret, ja a territori poc trepitjat per a alguns. Continuem, el grup va bé, compacte, fins arribar a uns curiosos búnquers, construïts pels presos del règim franquista durant la caiguda de la SS. Curiosos perquè es van construir però mai es van fer servir. Anem avançant i apropant-nos a la serra de l’Albera. Entrem a una pista llarga on el grup es va separar de manera considerable, tot i això vam arreglar el problema. Arribem al monestir de Sant Quirze de Colera, un monestir gran, però deteriorat. Amb un restaurant al costat i vorejat per una riera, i si mirem més a munt, només veiem muntanyes. Estem a una petita vall. Aquí fem una parada prou llarga, mengem i ens trèiem roba, ja que ve una pujada interessant. Arranquem i només començar notem la pendent amb les cames. Al principi s’aguantava bé, però més endavant la cosa es complicava. La pujada es feia eterna, infernal, criminal. Cal dir també, que abans de començar la pujada els professors ens han informat de que qui acabés la pujada entre en Ruben i en Toni, continuarien pujant i baixarien un corriol, també interessant, complicadet. Jo vaig decidir continuar pujant al arribar al coll. Hi havie una pujadeta més i baixàvem a una mena de replà. Quan arribarem tots, vam baixar un coll i vam parar a una bassa, al moment seca. Ens vam fer quatre fotos i vam continuar pujant fins a arribar a l’últim cim del tram. Arribem tots a dalt i comencem a baixar el corriol. L’adrenalina corria per les venes al “surfejar” per sobre la pissarra que cobria el sòl. Alguna caigudeta d’algú i arribem tots avall. Fem quatre comentaris sobre el corriol i tornem a arrancar fins a una riera, on vam menjar fort i carregar aigua. Allà vam veure una tortuga, segurament l’autòctona de la zona, la Tortuga Mediterrànea. Tornem a posar en marxa els motors i comencem a pujar, i pujar, i pujar. Arribem a un collet on comencem a veure el sauló. Que ens intimidava ja que podem considerar-la arma blanca contra els ciclistes de BTT. Baixem una pista amb total precaució i seguretat per a evitar caigudes. Arribem a una sureda on ens expliquen sobre el suro. Seguim a munt, últim tram. Diria que bastant criminal encara que personalment em servia de motivació el fet d’apropar-nos al castell. Seguim amunt i arribem al castell, amb les cames adolorides. Un corriolet simpàtic culminava la ruta del primer dia portant-nos al forn de calç i la pineda on passaríem la nit.

Montem tendes i ens canviem tots la roba. Lubriquem, també les cadenes. I cada encarregat a la seva feina. Arriba la nit, una bonica posta de sol es contemplava donant-nos un “contra-llum” preciós perfilant el Castell de Requesens. Arribà l’hora de sopar, cap a les vuit. Tots menjàvem els macarrons i la carn que havien preparat els companys encarregats de cuinar que anteriorment havien treballat de valent per a servir-nos. Molt bo el sopar.

Ja sopats, els professors ens van donar un temps lliure. I al cap d’una estona vam reunir-nos al voltant del forn per a fer la cloenda. Al acabar, en Ruben ens va llegir un relat escrit per ell sobre una etapa de la seva vida, bastant emocionant. I per a concloure el dia, la Fate ens va explicar una mena de “paràbola” per a reflexionar i rumiar al personal. Un dia intens, però una experiència inoblidable.

DIA 2:

Segon dia. A les 7 del mati ens despertem, tenim dos hores abans de marxar, recollim el campament, ens canviem i pugem al refugi a esmorzar un cop hem fet totes aquestes coses indispensables per fer bé la ruta fem estiraments, acudits i escalfem.

Tot i que plou decidim arrancar cap a l’avió baixem per una pista trencada i remuntem fins un coll, allà parem per reagrupar el grup, pro es posa a ploure amb més intensitat, decideixen començar el descens per una pista plena de fang i sauló fins arribar a l’entrada d’ un corriol fàcil, una mica trencat però molt divertit, seguim la pista que ens porta a Sant Climent de Sescebes, alla parem a fer l’aperitiu.

Arranquem en direcció a Peralada per una carretera travessant Mollet de Peralada, a continuació agafem un camí que surt a Pedret i Marzà, seguim el camí que ens porta a Castelló, allà fem dos grups per anar per carretera i passem per sota la farinera anem en direcció a la hípica tot asfalt fins a arribar a roses.

Com no podia faltar ens fem una foto de grup, i anem a l’institut allà preparem entrepans, estenem les tendes i rentem les bicicletes.

Espero que tots hagi gaudit tan com jo.

Ens veiem en el camí?

Text: Eric Gratacós i Àlex Guia.

Fotos:   Fatemeh Khalajhedayati  i Cristina Pérez.

Guiatge BTT B: Cap de Creus Sud.

Dimarts 8 de març, vam fer la segona ruta que era de 36,79km amb un desnivell acumulat de 889m amb la dificultat de que hi va haver molt de vent. Vam començar la ruta des de l'institut, guiats per en Robert i en Coto, fins a Punta Falconera. Des de el Far fins a Punta Falconera van fer dos grups fent que cada un guiava a un grup ell sol. Van fer una conducció del grup perfecte ja que ajudaven als companys en les pujades, motivaven, van reparar ràpidament una averia que hi va haver, sabien que tenien que fer cada un i es complementaven molt be. L'única cosa que van tenir va ser que les explicacions eren una mica pobres. El següent grup eren en Jordi Perez i en Jordi Perpinyà que ens van guiar des de Punta Falconera fins a pla de la Figura. En un punt, en Ruben i en Toni van fer quedar-se a dos persones en un punt ja que el tros que venia era molt dur i era circular, van preferir que no fessin un sobre esforç. Van estar molt compenetrats entre si ja que si a un no li sortien les paraules l'altre l'ajudava, explicaven els trams molt detalladament i si veien que tenies algun problema et venien ràpidament a demanar que passava. Va ser un dels grups que més relaxat ha estat alhora d'explicar i de posar-se davant del grup. Les úniques coses que van tenir va ser que no van fomentar el treball en equip i les explicacions eren una mica pobres però el poc que deien era interessant. El grup d'en Kike i en Marc Font va començar a guiar des de pla de la Figura  fins al Puig Alt. Van tenir la dificultat que tenien una de les pujades més fortes. Van fer anar davant els que anaven més lents ja que la pujada era llarga però tot i així en Ruben i en Toni els van ajudar diguent que fomentessin el treball en parelles, fent que una persona forta anés amb una que li costava. Vam parar abaix del coll del Puig Alt ja que a causa del vent no hauríem pogut parar. L'única cosa va ser les explicacions i els moments de conduir en alguns trams el grup. L'últim grup era l'Alex, ja que en Jeroni no va poder venir per lesió. Va tenir un dels trossos més perillosos ja que era baixada per corriol i per pista. A causa del vent no va poder fer gaires explicacions però les poques que va fer van ser completes. Ens va advertir de com ens teniem que posar o que teniem que vigilar alhora de baixar per el corriol o per la pista En Ruben i en Toni el van ajudar fent de segon guia. Les úniques coses que va tenir van ser que no va deixar a una persona avisant d'una valla però tot i així ho va fer bé.

  Text i fotos: Júlia Honrado.

Powered by Wikiloc

Ruta 2 dies BTT 2016

Vídeo motivacional!!! Informació prèvia:

Powered by Wikiloc

Dia1

Powered by Wikiloc

Dia 2

Ruta2diesbtt2016 from tonimune

Video de la sortida a la neu

Vídeo by Pat Bros

4 dies a la neu

DIA 1
Arribada a l' institut per embarcar-nos en el viatge a la neu. Al arribar a l' institud vam tenir una mica de feina en posar tot el material a l' autobús pero ho vam fer i vam iniciar el nostre viatge. Al arribar alla, no vam anar directament a l' alberg, sino que vam anar directament a Font Romeu on fariem una de les activitats que vam fer durant aquells dies, l' esquí de fons. Un cop allà, ens vam donar tot el material necessari per a cadascú i ens van dur al costat de les pistes. Els monitors que ens guiaven ens van fer una gran explicació de tot el material, vam fer activitats de presentació i llavors vam començar a fer anar els esquís. Al posar-nos els esquís, ens va dir que fessim una serie d' activitats per veure el nivell que teniem i aplicar tot el que ens havien dit ells per així tot seguit anar a disfrutar al màxim aquella activitat. Desprès d' haver fet tot aixó vam anar a dinar en un petit local que ells tenien alla. Desprès de dinar vam iniciar una petita ruta amb els esquis per acabar l' activitat i iniciar el nostre viatge cap a l' alberg. Quan vam arribar allà, ens van dir les habitacions que hi havia i ens vam instal·lar per grups en cada habitació i, tot seguit ens vam posar a sopar. Desprès de sopar els professors en van deixar un temps lliure per anar a voltar per Llívia, i sobretot per anar a veure com jugava el Barça. A les 23:15 teniem que ser a l' alberg per descansar i esperar a l' endemà.

DIA 2
Al segon dia ens vam haver de llevar aviat per anar a esmorzar i a aprofitar l' activitat prevista per aquell dia. Desprès d' esmorzar, vam anar a Porté Puymorens per fer una serie d' activitats diferents. Allà cada professor ens va preparar una acivitat de la seva especialitat però adaptada en una zona nevada. En Toni ens va fer una activitat d' orientació a la neu en la que vam haver d' aprendre coses noves ja que allò era molt diferent a orientar-se en ambients sense neu, en Roger ens va fer una activitat d' organitzar ràpels a la neu amb diferents tècniques i material que un ràpel normal. En Francesc en va ensenyar els diferents tipus de material que hi ha per a desplaçar-se per la neu amb facilitat i també com crear una baixada per tal d' arribar més ràpidament abaix.
La Pat ens va ensenyar com s' havia d' utilizar un DVA en cas de que algun dia en passes qualsevol cosa amb una allau i finalment en Ruben ens va ensenyar diferents mètodes de supervivència en la muntanya en cas de que ens perdem. Aquest dia, al arribar a l' alberg vam sopar i ens vam posar a fer els teatres que cadascú havia portat preparats des de casa i, desprès cadascú va anar a la seva habitació per descansar.

DIA 3
Aquest dia va ser el dia mes dur dels quatre. Vam esmorzar com el primer dia i vam tornar a anar a Porté Puymorens per pujar el Pic de la Mina. Al arribar alla ens vam posar tot el material que necessitavem, les raquetes de neu. La pujada va ser una mica dura ja que al principi estava nevant i ple de boira però més endevant va parar de nevar. La veritat es que el fet de pujar un cim nevat es molt diferent a pujar-lo sense neu però aixó si, l' experienca d' haver fet tot aquell esforç per arribar allà es innolvidable, es una experiènica que no es pot explicar amb simples paraules, sino que només poden experimentar tots aquells que ho fan. La baixada va ser molt més agradable i fàcil per a tothom. Tot això ens va durar unes 7 hores. Per la tarda-vespre vam anar cap a l' alberg i ens van deixar un temps lliure, en el que alguns van aprofitar per practicar el minut de glòria que teniem que fer després de sopar.

DIA 4
Ùltim dia que estavem allà. Pel matí vam haver de fer totes les maletes per així ja tenir-les preparades per marxar. Desprès d' haver fet aixó i d' esmorzar vam iniciar el viatge cap a Les Angles, lloc on fariem l 'ùltima activitat ESQUÍ/SNOW. Quan vam arribar alla ens van dividir en diferents grups en el que es diferenciaven les activitats que feiem i el nivell que teniem. Jo vaig decidir fer snow així que explicare la meva experiència. Vam estar tot el matí aplicant la base del snow per la gent que no en sabia, practicant les diferents maneres que hi havia de girar, frenar etc. Els guies ens van dir que feiem tot allò per així aconseguir una bona base i poder-la aplicar per la tarda en la que vam començar a baixar pistes. Quan ja vam fer totes aquelles classes vam anar a dinar i just desprès de dinar ja ens vam posar a pistes per aplicar tot allò que havien après. La veritat es que va ser molt divertit. Al acabar vam anar cap a l' autobús i vam tornar a Llivia per a deixar tot el material llogat i recollir les nostres maletes. Tot seguit vam iniciar la tornada cap a casa.

OPINIÓ PERSONAL
La veritat es que per a mi ha sigut una experiència inolvidable, una experiencia especial ja que no es el mateix viure això sol o viure-la amb aquestes grans persones amb les que estic en aquest cicle. He conegut a gent molt gran i el fet de passar aquests moments amb ells es increíble. Moltes gràcies per aquesta gran experiència a tots.

Text i fotos: Narcís Bahí.

Powered by Wikiloc

Ruta amb raquetes al Pic de la Mina.

Guiatge en BTT A: Aiguamolls - Castelló d'Empúries - St. Pere Pescador.

Vam iniciar el dia amb un examen de medi natural sobre les previsions meteorològiques abans de sortir a fer una ruta anomenada “Ruta pels Aiguamolls”.

Primerament vam sortir del institut en bici i vam encarrilar per pistes de sorra fins arribar a la carretera que uneix Palau-Saverdera amb Castelló d'Empúries. Uns quants de nosaltres es van quedar per no portar la farmaciola o un candau al quadre de la bici ja que no es gens estètic per a treballar com a guia. Cal dir que al arribar a Castelló en Toni i en Rubén van donar-nos consells per veure com havien guiat i ara li tocava el torn a la Gio i la Maria.

Elles ens van explicar coses sobre Castelló de patrimoni com la catedral, la casa Gran situada prop del rec del molí, la farinera i una torreta per vigilar el pont molt graciosa perquè era rodona i alguns vam fer la conya dient que no havíem de netejar les cantonades. En general molt bones les explicacions i sobretot una bona idea entrar dins la catedral per veure la verge, els sants i Jesucrist penjat a la creu, s'hi respira una gran pau religiosa.

Més tard, al arribar al pont vell l'Arnau i en Narcís van començar el seu guiatge fent una presentació de 3 minuts com també ho van fer les noies. Tot seguit vam re-emprendre la marxa direcció Sant Pere Pescador per pistes en fila de dos. Van quedar-se en evidència davant del grup amb una equivocació en un tram però ens van conduir amb seguretat, jo m'hi vaig sentir còmode. Quan vam arribar al poble de Sant Pere Pescador en Narcís ens va fer una explicació força profunditzada sobre les pomes de la zona com per exemple la poma Golden.

Després de fer un mos vam ciclar fins al Fluvià per un corriol situat en la vertint nord del riu i van fer una explicació sobre unes aus que estaven situades en una zona restringida per l'home. Les aus que van explicar van ser les gavines i els corbs marins, habituals a la zona. Seguidament vam fer camí fins a la carretera Sant Peres Pescador – Castelló d'Empúries i, al ser un tram molt perillós, vam ciclar per la carretera fent dos grups on la Pat, en Toni i en Ruben van guiar fins a la hípica situada a la dreta de la carretera en un encreuament a la dreta on indica l'entrada als Aiguamolls de l'Empordà, concretament a “El Cortalet”. Allà vam fer el relleu de grups de guiatge amb en Miqueas i en Nassim.

Els darrers guies van dirigir-nos per una pista fins arribar a la Muga sense fer parades ni explicacions. Al arribar al riu vam creuar el pont de fusta i vam parar-nos en un parc d'Empuriabrava. Allà ens vam reagrupar i vam re-emprendre la marxa en dos grups per passar per la zona urbanitzada. Ens vam dirigir a la platja de la Rubina on allà la Maria va fer com escapar-se però en Nassim es va donar compte i li va captar l'atenció i preguntar a on es dirigia per a que tornés al grup. En canvi a la rubina jo em vaig quedar amb un mal sabor de boca per no explicar un dels centres d'oci més important de l'estiu de la comarca: el xiringuito de la Rubina.

Cal dir també que de la urbanització Empuriabrava no s'hi va explicar res, la qual cosa es un complex turístic molt important a nivell europeu pels seus canals d'aigua.

Finalment ens van guiar fins a Santa Margarita on allà els professors van demostrar-nos a tots com es guiava un grup. Al acabar vam fer un brífing amb a classe on van destacar la Maria i la Gio especialment pels coneixements sobre el patrimoni, l'Arnau i en Narcís pel guiatge rigorós, en Miqueas i en Nassim pel guiatge sense informació sobre els seus trams i l'Alejandro i en Jack per no haver sortit a guiar degut als candaus a les bicis.

Text: Cristian B. Pérez

Fotos: Víctor Yuste

Ruta 18/02/2016

Powered by Wikiloc